L'UNIVERS: La Via Làctea

La Via Làctia es la nostra galàxia, per això també se l'anomena la Galàxia. agrupació d'estels, amb forma de disc, que inclou el Sol i els Sistema Solar. Vista des de la Terra, la nostra galàxia es veu com una banda lluminosa feble que es pot observar de nit estenent-se en el cel de cap a cap. La semblança difusa d'aquesta banda és el resultat de la llum combinada de milions d'estels, massa llunyans per a que es puguin veure per separat a ull nu. Els estels individuals que veiem en el cel són aquells que estan suficientment a prop de la Terra com per que es puguin distingir per separat.

Disc central de la Via Làctia

La part més brillant de la Via Làctia s'estén des de la constel·lació de l'Escut a la d'Escorpí, a través de Sagitari. El centre galàctic es troba en direcció a aquesta última constel·lació i es troba a 27.000 anys-llum del Sol.
La nostra gran galàxia té forma d'espiral amb un nucli central que té un gruix de 10.000 anys-llum. Al centre de la galàxia, els estels estan més agrupats que en els braços exteriors on s'han trobat més núvols interestelars compostos de pols i gasos còsmics. El diàmetre total del disc galàctic és de 100.000 anys-llum. O sigui que la llum d'un estel que estigui situat en un costat de la galàxia triga 100.000 anys en recórrer la Galàxia i arribar a l'altre costat. La massa total de la Galàxia podria estar en torn dels 2 bilions de vegades la massa del Sol.

Situació del Sol dins de la galàxia.

La Via Làctia conté tant estels blaus i lluents, del tipus I, com estels del tipus II, gegants roges. La regió central i l'halo que l'envolta estan compostos d'estels del tipus II. La major part dels estels d'aquesta regió s'oculten rera núvols de pols còsmica que ens impedeixen una observació visual. Estudis fets amb infrarojos i radio-telescopis indiquen que al centre de la Galàxia podria haver-hi un forat negre.

Centre de la nostra galàxia

Al voltant de la regió central hi ha un disc molt aixafat que comprèn estels d'ambdós tipus, I (amb estels supergegants blaus) i II. Incrustats en el disc i sorgint dels costats oposats de la regió central, es troben els braços espirals, que contenen una majoria de la població I, juntament amb molta pols còsmica interesterlar i gas. En un d'aquests braços hi ha el Sistema Solar i una de les grans nebuloses: la d'Orió. La velocitat del Sistema Solar deguda a la rotació galàctica és d'uns 270 Km/s. És a dir que viatgem, al costat del Sol, per la Galàxia a la velocitat de 270 Km per segon.